L’Autor

Gener Gonzalvo i Bou (Barcelona, 1958) és llicenciat en Grau per la Universitat Autònoma. Especialista en el món dels arxius, el món històric que treballa és el medieval. Concretament va pouar durant molts anys en la pau i treva a Catalunya i en els orígens de les Corts de Catalunya. Precisament la seva tesi de llicenciatura, publicada sobre aquest tema, va ser publicada el 1986. Després d’anys d’investigació, que el portà a múltiples arxius, publicà la compilació de tots els textos originals de pau i treva (1994).

Arxiver a Tàrrega durant 18 anys, publicà sol o en col·laboració, diversos elements historiogràfics destacables. Citem aquí Els Llibres de Privilegis de Tàrrega (1992), i és cofundador i codirector de la revista “URTX. Revista d’Humanitats de l’Urgell”, fundada el 1989, i que a hores d’ara té un prestigi evident a les Terres de Ponent. Amb la Universitat de Lleida codirigeix la col·lecció de llibres medievals “Comtat d’Urgell”, on publicà un volum sobre el sepulcre dels comtes d’Urgell del monestir de Bellpuig de les Avellanes (1927).

Un altre bloc d’investigació ha estat el monestir de Poblet. Allà hi col·laborà amb el P. Agustí Altisent en el “Diplomatari de Poblet” (1993), edità juntament amb el P. Alexandre Masoliver La davallada de Poblet (Poblet als segles XVII i XVIII), Poblet, 1997.

A més, sobre Poblet destaquen les publicacions La vida privada dels monjos de Poblet a l’època medieval i moderna ( Poblet 1999) i Poblet, panteó real (Barcelona 1998).

Sinopsi

Eduard  Toda i Güell (Reus, 1855-Poblet, 1941) és un dels grans reusencs universals. D’orígens familiars tortuosos, l’acollí el seu oncle Joseph Güell i Mercadé, home de grans influències, fins i tot a Madrid. Estudiós de mena, Toda estudià brillantment la carrera de dret, i tot seguit fou introduït a la carrera consular. A la Xina se li despertà la seva dèria col·leccionista, tret que desenvolupà amb més intensitat a Egipte. Fins i tot participà en excavacions, i cal considerar-lo el primer egiptòleg català. Una de les seves col·leccions les donà al museu Víctor Balaguer (gran amic seu) de Vilanova i la Geltrú. A l’illa de Sardenya la seva tasca fou important: el rencontre del català entre l’illa i el Principat de Catalunya. Estigué molts anys a Londres, on s’enriquí com a gerent de la naviliera Sota  y Aznar, afavorits per la Primera Guerra Mundial.

Tornat a Catalunya, acabà de restaurar el seu castell-convent d’Escornalbou (comprat el 1907). Allà instal·là la seva enorme biblioteca, que hom xifra en 60.000 volums. Per aquestes dates coneixeria al Dr. Jaume Barrera i Escudero. Gairebé sense adonar-se’n, es forjà un binomi que ja pensava en la restauració de Poblet. Llibres, documents, objectes d’art i litúrgics, s’anaven acumulant a Escornalbou. D’altres personatges de la cultura composaven el cenacle d’Escornalbou: Lluís Plandiura, Duran i Sanpere, Francesc Matheu, Palau i Dulcet, etc.

El 1930 es crea el Patronat de Poblet, i amb Toda al capdavant, comencen les tasques de restauració pobletanes. Barrera, insigne llatinista, i director de la destacada Biblioteca del Seminari de Barcelona, està en constant contacte amb Toda, com demostren les cartes que presentem.