L’Autor
Jordi Martí Font. Vaig néixer a Tarragona el 1969 tot i que sóc de Marçà (al Priorat) i visc a la capital del Camp des de fa 25 anys, primer pels estudis universitaris i després per les feines i els treballs.
Sóc llicenciat en Filologia Catalana per la URV i màster en crítica literària per aquesta mateixa universitat, alhora que tinc un segon màster de Filologia Catalana i estic a punt de presentar la meva tesi doctoral sobre Josep Llunas, La Tramontana i la literatura obrerista. He fet feines de corrector lingüístic, corrector d’estil, periodista i professor de Llengua, Literatura i Arts Escèniques a Secundària, amb algunes incursions en les feines de manobre, home de fer feines a casa meva i pagès, seguint la tradició familiar.
He publicat els meus articles a més de setanta capçaleres (en paper i digitals) i alguns d’aquests han estat recollits en dos llibres, Ni Nadal ni Setmana Santa i Visions perifèriques de combat. També sóc autor de poemes i de diversos textos al voltant dels moviments anarquista i independentista en llibres col·lectius. Formo part de l’Editorial Lo Diable Gros i toco la guitarra i canto amb el grup Llunàtics, amb qui he publicat els enregistraments Caliquenyo Conexxxtion i Qui la ballarà. He fet ràdio a Ràdio Falset Independent (el programa Som uns pollastres) i a Tarragona Ràdio (Pelant canyes); ara col·laboro a Ràdio Terra. Sóc membre de molt diverses entitats anarquistes, independentistes i culturals a les comarques del Camp de Tarragona, entre les quals destaco l’Ateneu Llibertari Alomà, la CGT, la CUP, el Col·lectiu Independentista del Priorat i Tarragona Patrimoni de la Pau.
Sinopsi
Josep Llunas i Pujals va ser un destacat intel·lectual i militant anarquista català del segle XIX, un dels principals teòrics de l’obrerisme anarcocol·lectivista de tot l’Estat, poeta i alhora periodista i creador del setmanari La Tramontana, una de les publicacions anarquistes més populars del segle XIX a l’Estat espanyol.
Reusenc de naixement, als deu anys marxà a Barcelona i fou allí on, a través de la seva feina com a tipògraf, s’integrà en els ambients progressistes i llibertaris de la capital. Entre 1870 i 1896, tingué destacats càrrecs en les dues grans organitzacions obreres internacionalistes, la FRE de l’AIT i la FTRE. Després del Procés de Montjuïc, deixà la militància obrera i passà a ser un dels fundadors del periodisme esportiu a tot l’Estat. La producció poètica de Llunas es troba bàsicament a les pàgines de La Tramontana,tot i que també publicà un poema llarg dedicat a la Comuna de París en forma de llibre independent, La Revolució. Alhora, és autor d’una sèrie de textos amb propostes estètiques sobre literatura que argumenten les formes i els continguts de la seva poesia.
Els poemes obreristes publicats per Llunas tenen característiques pròpies. D’una banda, tenim una gran quantitat de poemes anticlericals, que aconseguien establir un enemic extern a la classe a la qual pertanyien i configurar un clima d’entesa amb altres classes populars i moviments emancipadors. De l’altra, trobem també una poesia obrera, específicament dedicada a explicar l’opressió de classe i a crear consciència entre els obrers amb un constant recurs a personatges esquemàtics que participen de continguts maniqueus en què són retratats com a positius els obrers explotats i, com a negatius, els burgesos, que apareixen caracteritzats com a perversos.
