{"id":176,"date":"2015-10-07T07:15:53","date_gmt":"2015-10-07T05:15:53","guid":{"rendered":"http:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/?p=176"},"modified":"2017-06-15T16:14:10","modified_gmt":"2017-06-15T14:14:10","slug":"pintures-prehistoriques-a-la-cova-de-laleu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/pintures-prehistoriques-a-la-cova-de-laleu\/","title":{"rendered":"Pintures prehist\u00f2riques a la cova de l’Aleu ?"},"content":{"rendered":"

La cova de l\u2018Aleu<\/strong> est\u00e0 situada a les muntanyes de Prades, al peu del mucheskalc o Cingle Blanc<\/strong> a la part anomenada, la mola de l\u2019Escol\u00e0<\/strong>, just entre els termes d\u2019Alforja i d\u2019Arbol\u00ed, all\u00ed on la l\u00ednia de l\u2019electricitat s\u2019enfila per l\u2019espadat.<\/p>\n

Aquesta cavitat, forma part d\u2019un conjunt de coves i balmes habitades, des de la\u00a0 primera edat del bronze fins a \u00e8poca romana. A la d\u00e8cada dels anys trenta\u00a0 aquesta cova va ser excavada pel Dr. Salvador Vilaseca, per\u00f2 no va ser massa rica en materials. Tamb\u00e9 s\u2019excavaren a l\u2018estrat del bundsestein una petita cavitat al peu del Nassot a pocs centenars de metres a l\u2019est de\u00a0 la cova i a l\u2019oest, tamb\u00e9 a poca dist\u00e0ncia,\u00a0 una altra balma del Cingle Roig. Ambdues contenien restes prehist\u00f2riques. M\u00e9s a l\u2019oest, a una certa dist\u00e0ncia, hi trobem\u00a0 el conjunt de coves del Cingle Blanc d\u2019Arbol\u00ed<\/p>\n

El dia 15 de gener un grup d\u2019Excursionistes d\u2019Alforja guiats per Hilari Aragon\u00e8s i Josep Ll. Estivill visit\u00e0vem la cova. La cavitat t\u00e9 dues entrades\u00a0 que donen a la sala principal. Una m\u00e9s vistent a mena de finestra, que per baixar al s\u00f2l de la sala principal, hi ha\u00a0 inclinat un tronc d\u2019alzina per on despenjar-se, la segona entrada, m\u00e9s a l\u2019oest, per penetrar-hi t\u2019has d\u2019arrossegar per un pas molt estret uns cinc metres, i despr\u00e9s fer un gir a l\u2019est, davallant per un pedregal esglaonat que arriba a dita sala principal. Aquesta, resta il\u00b7luminada pel finestral de la primera entrada. Una hipot\u00e8tica tercera entrada a l\u2019est del la finestra i a un nivell m\u00e9s baix nom\u00e9s l\u2019explor\u00e0 l\u2019Hilari.<\/p>\n

\"noti_pintures_02\"<\/p>\n

La cova, de temps, que ja havia estat visitada per alforgencs, un dels grafitis de l\u2019interior deu ser del segle XIX ja que anota \u201cViva Castelar\u201d. Un altre, \u201cAlumnes de Josep Taverna any 1911\u201c. Uns altres grafits daten dels anys 20 i els m\u00e9s recents dels anys 60 del passat segle.<\/p>\n

Aragon\u00e8s ens volia ensenyar unes senyals d\u2018una paret de l\u2019estan\u00e7a contigua a la principal, on si arriba per un curt pendent. S\u00f3n unes l\u00ednies verticals i paral\u00b7leles separades regularment unes de les altres per una dist\u00e0ncia d\u2018uns 20 mm. Les ratlles s\u00f3n d\u2019una amplada similar 20 mm. de color roig ataronjat, formant un quadrat de 650 mm. de costat aproximat. En alguns punts la pintura ha desaparegut per l\u2019erosi\u00f3 i aclofament de la pedra calc\u00e0ria, les que resten, el color est\u00e0 matisat per recobriments de carbonat c\u00e0lcic.<\/p>\n

A una dist\u00e0ncia de poc m\u00e9s d\u2019un metre i m\u00e9s ran del terra dos grups m\u00e9s de l\u00ednies d\u2019uns 450mm. i contorn indefinit completen el conjunt.<\/p>\n

Pel context geogr\u00e0fic on es troben aquestes pintures, haurien de pert\u00e0nyer a les emparentades amb les que darrerament s\u2019han anat trobant per les Muntanyes de Prades, reprodu\u00efdes gaireb\u00e9 totes al museu de Montblanc. Ara b\u00e9 totes les trobades a les nostres contrades, com les representacions del pa\u00eds valenci\u00e0, estan pintades en balmes i a l\u2019aire lliure, en canvi aquestes s\u00f3n a l\u2019interior d\u2019una cova que si b\u00e9 la sala principal resta il\u00b7luminada el seu acc\u00e9s no \u00e9s gens f\u00e0cil i les pintures estan m\u00e9s a l\u2019interior en un indret fosc. En les pintures mal anomenades llevantines, es poden trobar dos estils o conceptes ben diferenciats, unes representen animals i figures humanes de mides molt m\u00e9s petites que les representades el paleol\u00edtic superior i m\u00e9s estilitzades. L\u2019altre concepte, s\u00f3n representacions abstractes o simb\u00f2liques consistents algunes en belles i complexes\u00a0 figures cr\u00edptiques i d\u2019altres, m\u00e9s simples, constitu\u00efdes per simples l\u00ednies, zig-zags, escales, quadrats, ferradures i altres s\u00edmbols.<\/p>\n

Aquest darrer mode de representar tant simple, no \u00e9s exclusiu de les pintures\u00a0 mediterr\u00e0nies, sin\u00f3 que tamb\u00e9\u00a0 el trobem en les pintures pirinenques, c\u00e0ntabres i dordonyeses tant en art parietal com en mobiliar. Aix\u00f2 d\u00f3na a pensar que entre aquestes representacions i les de la mediterr\u00e0nia occidental no hi ha hagut un trencament, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat sembla que hi hagi una continu\u00eftat i que l\u2019\u00fanic canvi, el va propiciar la desaparici\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies, de models a representar, degut a la darrera glaciaci\u00f3 i al canvi de vida que va suposar el escalfament de la terra. Aquesta continu\u00eftat ve donada per una s\u00e8rie de s\u00edmbols repetits a trav\u00e9s de mil\u00b7lennis, que el mon actual no pot interpretar o nom\u00e9s fer hip\u00f2tesis sovint incoherents.<\/p>\n

Sovint s\u2019atribueix a l\u2019art parietal una intenci\u00f3 xam\u00e0nica, no \u00e9s d\u2019estranyar, perqu\u00e8 els primers a fer interpretacions, eren eclesi\u00e0stics i volien veure un sentit religi\u00f3s en aquelles figures i s\u00edmbols, si els primers estudis, els haguessin fet persones d\u2019altres professions segurament haurien donat altres explicacions. Personalment, m\u2019inclino a pensar, en un voler explicar uns fets quotidians que impactaven a l\u2019artista, i, perqu\u00e8 no, pel plaer de pintar i demostrar la seva habilitat.<\/p>\n

Les pintures de la cova de l\u2019Aleu, s\u2019escauen dins aquest estil simb\u00f2lic abstracte i de tant llarga tradici\u00f3, per\u00f2 en un \u00e0mbit m\u00e9s propi de les pintures m\u00e9s antigues del paleol\u00edtic. Unes representacions similars a les de la nostra cova,\u00a0 de ratlles paral\u00b7leles, les trobem a la cova de Lescaux a la Dordonya\u00a0 i a la de Chauvet a l\u2019Ardecche entre d\u2019altres.<\/p>\n

D\u2019aquesta nova mostra parietal,\u00a0 caldria fer-ne un estudi m\u00e9s a fons. per a determinar-ne la seva filiaci\u00f3 i antiguitat.<\/p>\n

Miquel S. Jassans
\n<\/strong>Diplomat en arqueologia hisp\u00e0nica per la Universitat de Barcelona.
\nLlicenciat en Art\u00a0 per la Universitat de Barcelona<\/p>\n

Fotos: Joan Mu\u00f1oz<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cova de l\u2018Aleu est\u00e0 situada a les muntanyes de Prades, al peu del mucheskalc o Cingle Blanc a la part anomenada, la mola de l\u2019Escol\u00e0, just entre els termes d\u2019Alforja i d\u2019Arbol\u00ed, all\u00ed on la l\u00ednia de l\u2019electricitat s\u2019enfila per l\u2019espadat. Aquesta cavitat, forma part d\u2019un conjunt de coves i balmes habitades, des de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":177,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-176","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-miscellania"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=176"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":305,"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176\/revisions\/305"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/media\/177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aestudisreusencs.centrelectura.cat\/info\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}